




En debuta d’annada escolara la nòstra còla prenguèt la decision de far un blòg puslèu qu’un jornal papièr per causa de manca de temps dins lo planejament. Aquela decision, presa en conselh, foguèt la bona. Avèm la metodologia, lo temps es (a pauc près) mestrejat. Quitament se lo blòg es fòrça pratic, posquèrem pas conéisser l’estrambòrd de fargar, amb las mans, un quicòm amassa. Totes amassa.
Pr’aquò vos vau contar una istorieta que se debana en tres tempses.
1,2,3…
1. Començar de la debuta :
Aguèrem una setmana en centre que se debanèt del diluns 28 de febrièr al divendres 4 de març.
Coma de costuma, per un dimars de formacion, Dalfina dintrèt coma un solelh dins la nòstra classa. Aquesta setmana èra diferenta, sabiam plan qu’èra pas aquí per nos parlar de « deixi », sabiam que i aviá quicòm mai de previst… mas qué ?
Pensi amb de recuol que degun se dobtava pas del desfís de Dalfina : fargar en dos jorns, una edicion especiala d’Aicí Ara en version papièr.
2. Al trabalh brave mond !
Causiguèrem los tèxtes : dos del jornal Aicí Ara que nos agradavan, de tèxtes de Calandrons, dos contes e un tèxt en lenga còrsa.
Desseparèrem la nòstra còla en dos e Dalfina nos prepausèt mantun biais d’illustrar los tèxtes causits : pocadors, lino-gravadura, Legòs, pincèls, rotlèus e autres esplèches… Lo trabalh a la cadena nos estrambordèt. Descobriguèrem pivelats l’efièch que pòt aver un talhièr d’illustracion ! Fins ara aviam sonque vistes los mainatges a l’òbra.
Fuèlh per fuèlh, cada illustracion foguèt estampada amb còr, doblidèrem quitament de far las pausetas tant agradadas.
3. Acabar per la fin :
Divendres de ser, vos pòdi assegurar que l’ambient que flotejava dins la nòstra sala TD3 èra indescriptible. Estrambordats, nos trigava pas qu’una causa : veire lo nòstre nenon acabat.
Quand l’aguèrem per las mans, èrem de bolas de jòia.
1, 2, 3… e cric e crac, lo jornal es acrancat.
Nota bene o mot pels curioses : aquela edicion especiala del nòstre jornal AICÍ ARA es disponibla en version escanerizada al nòstre site (cal furgar un pauc).
Leà Puel e la còla.




