Las pòrtas que son ubèrtas un còp de mei. Las hrièstas que dèishan entrar los rais de sorelh e l’aire que s’escaloreish a plaser. Las aulors deus navèths quasèrns e deus vielhs libes que’s mesclan delicatament. Bèthlèu lo calme aparent que deisharà plaça a l’efervesciéncia. A la cort qu’audiram las votz cantantas e los esclaquerats d’arríder, los contes de las vacanças passadas e los gaujós mots de las arretrobadas o deus encontres. Lo debanament rituau d’ua rentrada en classa.
Pendent quauques minutas, un sentiment de nostalgia que praba en jo, la nostalgia de las rentradas passadas.
Augan que soi ua calandrina, ua escolana d’Aprene. Que vairèi ua regenta de Calandreta. Tà jo e taus autes calandrins, que comença ua navèra aventura, rica e beròja, de segur! Que’ns vam lèu lèu encontrar, partatjar lo noste estrambòrd, las nostas questions e dilhèu las nostas paurs. Loïc, Julia, Lea, Elisa, Audrei, Marlena, Milena, Melania, Guilhèm, Šarka e jo, ne’ns coneishem pas enqüèra, mes que pensi qu’esperam tots aqueste moment dab impaciéncia.
Qu’ei l’òra. Las pòrtas que son ubèrtas e las hrièstas que dèishan entrar los rais de sorelh…
Qu’i èm.
Aicí.
Ara.
Sandrina REY e la còla
Que m’agrada hèra la rentrada d’aqueste punt de vista. Que seré lhèu interessant de crear tèxtes o enregistrament deus Calandrons suu tèmi tà la rentrada de 2022. Quina mesclanha de sens e de sensoriau… Qu’ei plan aquò e b’ei chucós!