Julia-P Entre mantuna beutat de la nòstra region Occitania, n’i a una que m’agrada particularament, es la lòna de Taur. Entre mar, garriga e vinhals, lo bacin de Taur es un resumit meravilhós de la diversitat dels païsatges mediterranèus.
Doça, sosterranha, saumastra, o aiga-sal, l’aiga i es omnipresenta. D’efièch, la lòna es alimentada per las aigas de pluèja, dels rius, del Canal del Miègjorn, mas tanben d’aiga-sal de la Mediterranèa que li es religada per de graus, a Massilhan e Sèta. Variabla pendent l’annada, la salinitat es mai nauta l’estiu, en periòde de fòrta evaporacion. Aquela vertadièra mar interiora, lo plan mai bèl d’Occitania (6 800 ectaras) es classat site Natura 2000 e albèrga una biodiversitat remirabla que nos cal preservar. Aquí regna una atmosfèra doça e una natura intacta. L’ambient colorat dels pòrts de pesca de Bosiga, Mèsa, Massilhan o de Balaruc-los-Banhs, nos convida a ralentir per prene lo temps d’observar. Passejadas naturalistas, sus o jos l’aiga, nos menan al rescontre d’aquela natura salvatja.
D’aucèls, de dauradas, d’ustras e d’ipocamps !
Amb mai de la mitat de son espaci classat en zòna protegida, la lòna de Taur es un mitan natural marin sens equivalent en França e en Euròpa. Presenta una excepcionala diversitat ecologica que permet a mai de 400 espècias vegetalas e a 196 espècias animalas de prosperar. Demest las mai conegudas, las clauvissas, las ustras platas, los lops, las dauradas o encara las sòlas. La màger part d’aquelas espècias se desvolopan a l’entorn dels vivièrs d’ustras, apeladas taulas conchilicòlas, que forman de pichòts escuèlhs artificials favorables a l’espandiment de la vida marina.
Quand se parla de diversitat biologica, se parla de bon equilibri ecologic e d’una bona qualitat del mitan marin dins la lòna. Los erbaris de zostèras, plantas a flors aquaticas, son de vertadièras breçolièras pels peisses que participan a l’oxigenacion de l’aiga, filtran las particulas e limitan l’erosion. Son tanben d’abrics precioses per d’espècias emblematicas, coma lo tresaur incontestable de la lòna : lo caval marin. D’efièch, l’estanh de Taur es un dels rares luòcs d’Euròpa que se trapa una populacion importanta d’ipocamps, essencialament los moscalhats, Hippocampus guttulatus. Dempuèi 2005, son lo subjècte d’un programa de sciéncias participativas, que permet de conéisser mièlhs e aital protegir aquel animal graciós e son mitan natural. L’ipocamp moscalhat, mièg-caval, mièg-dragon es un peis extraordinari vengut simbòl del bacin.
La pesca sus l’estanh e sus la mar, mas subretot l’elevatge de muscles e d’ustras marcan los païsatges. Per la riva Nòrd, los pargues quadrilhan las aigas amb una geometria que rementa las lagas de vinhas que bòrdan a d’unes endreches l’estanh. La cultura de las ustras concavas s’i practica dempuèi l’arribada dels Romans al sègle ll abans J-C. Lors caracteristicas originalas al nivèl de la color e del gost, s’explican per la qualitat del mitan mediterranèu e per las tecnicas d’elevatges sus còrdas penjadas en aigas prigondas. Las ustras de Taur Crassostrea Gigas, presentan un aspècte colorat e marbrenc caracteristic. An una forma de concadas e una sabor iodada amb un pichòt gost d’avelana. Segon lo metòde d’abariment, se trapan d’ustras destrocadas qu’an grandit sus de cauquilhas pendent 24 meses, e d’ustras pegadas que constituisson lo naut del panièr. Aquelas son fixadas a la man, sus de còrdas penjadas dins lo mitan per obténer una creissença e una qualitat superiora.
Dins Taur, los muscles Mytilius Galloprovencialis, son tanben abalits en aigas prigondas, penjadas a las taulas conchilicòlas. An una color interiora e exteriora prononciada e un gost iodat atanben. Los joves muscles son botats dins un fialat de 4 a 5 mètres e cabussats dins lo mitan marin pendent al mens 12 meses.
Los tòcs, bancs de sabla d’un vintenat de quilomètres de long, situats al mitan de l’estanh, religan Massilhan a Sèta. Vertadièr refugi de patz, son d’iscletas de nidificacion presadas per fòrça aucèls qu’i trapan pausador e garda-mangiscla. L’efectiu lo mai bèl d’estèrna caugec a aital elegit domicili sul nòstre territòri. Mai luènh al Nòrd, las planas agricòlas, garrigas e massisses forestièrs servisson tanben de refugi a d’espècias nombrosas.
Vaquí la magia de Taur : es tot aquò e mai encara…
Mas aquela polida mosaïca de mitans, es impactada per un fum de menaças tant umanas coma naturalas. Artificializacion dels sòls, fragmentacion dels espacis naturals, pollucions divèrsas, espècias invasivas, cambiament climatic amb l’auça de las temperaturas e l’intensificacion de las tempèstas coma risc d’erosion, menaçan aquel patrimòni litoral fragil e las activitats tradicionalas que ne dependon.
Julia Pastor e la còla
